Sant Martí de Riner

La parròquia de Sant Martí de Riner s’alça en un tossal a l’esquerre del Riu Negre, a l’extrem septentrional del terme, al costat de l’antic castell de Riner del qual avui en resta una torre rectangular de 16 metres d’alçada. De l’església se’n tenen notícies almenys del segle XII, però la construcció del temple actual data del segle XVIII, a finals del qual es degueren cloure les obres, tal com indica l’any gravat a la porta d’entrada (1793). L’interior, de nau única i coberta amb volta de canó obre quatre àmplies capelles, dues a cada banda, una de les quals presenta una bonica decoració mural vuitcentista, que desplega un programa iconogràfic dedicat a la vida de Crist. El retaule major data de 1846 i fou construït per Josep Pujol i Llobet, nét de Josep Pujol i Juhí I fill de Francesc Pujol i Santaló. Amb ell s’acabà la nissaga dels Pujol escultors, iniciada a Gurb (Osona) vers el 1672 amb la figura de Sergimon Pujol I closa a Sant LLorenç de Morunys, llogarret on s’establiren els Pujol a partir de la tercera generació, quan Josep Pujol i Juhí, el seu membre més destacat, s’hi traslladà per portar a terme l’obra de la capella dels Colls. A partir de mitjan del segle XVIII, doncs, els Pujol treballaren principalment per a les comarques del Solsonès i del Berguedà, on sortosament encara s’hi conserva un bon nombre d’obres seves.

A Sant Martí de Riner Josep Pujol i Llobet hi planta un retaule de traça neoclàssica en consonància amb el gust de l’època,  que seguia els cànons acadèmics de gust classicista. Es tracta d’una estructura rígida, que deixa entre les línies ondulants tan pròpies del barroc tardà; s’aixeca al cim d’un pedestal engalanat i d’una predel·la, el centre de la qual és ocupat per la figura de sant Sebastià, al cim de les grades de l’altar. Quatre columnes de fust llis i capitell compost n’articulen l’alçat, que és presidit per a una gran fornícula amb la imatge de sant Martí bisbe. L’entaulament, que ostenta quatre gerros amb flames i florons, sosté una composició de pilastres i frontó triangular rematada pels raigs de llum del sagrat cor de Jesús. Tant l’estructura del moble com les decoracions, d’aire rococó, fan pensar en una altra obra seva: el retaule de la Mare de Déu dels Àngels de les Cases de Matamargó, que es presenta més abarrocat a causa d’una major presencia figurativa. En el cas de Riner, el que n’accentua més el barroquisme és la pintura mural de l’absis a manera de trompel’oeil, que recorda un decorat de teatre.