SANT JAUME DE RINER

L’esglesiola romànica de Sant Jaume de Riner, situada dins de l’antic terme del castell de Riner, conserva un bonic retaule d’època barroca que hauríem de datar en el segon terç del segle XVII. La seva estructura s’emmotlla a l’arcada de la zona de l’absis, semicircular, que queda amagat rere el moble.

EL RETAULE MAJOR (DEDICAT A SANT JAUME)

S’organitza a partir de dos cossos aixecats a sobre d’un pedestal. El central conté tres fornícules apetxinades que allotgen les figures de sant Isidre, a l’esquerra, sant Pere Màrtir, a la dreta, i sant Jaume, al centre. Els peus 

de la predel·la acullen tres episodis de les seves respectives hagiografies, que en el cas del patró del temple s’estenen al cos més alt, on es representa la decapitació i el trasllat de les seves despulles per mar, en un vaixell comandat per un àngel, de Judea a Padró, on fou enterrat -una autèntica raresa de la iconografia relativa a aquest personatge. Enmig d’aquests dos taulons hi ha el Calvari, que és coronat per la figura de mig cos del Pare Etern, al cimal, flanquejat per dos medallons amb els caps de sant Pere i sant Pau.

Tot i que actualment en desconeixem el nom de l’escultor, la semblança estilística entre aquesta i altres peces conservades ha permès la construcció d’un intens catàleg artístic per aquest anònim, lligat a un periple laboral que el portaria fins a Andorra, on hauria elaborat el retaule major de l’església de les Escaldes. També se li ha atribuït, entre d’altres, el retaule del Roser de la parròquia veïna de Sant Martí de Riner, començat el 1635 pel castellà Pedro Fernández, actualment conservat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.