Sant Cristòfol de Freixinet
Freixinet és una població del municipi de Riner constituïda per un petit nucli de cases agrupades al voltant de l’església de Sant Cristòfol i algunes masies disperses. L’església se sap documentada almenys des del 1058, quan apareix en un testament de Berenguer de Freixinet. El temple actual és una construcció d’època moderna, del segle XVII, tal com indica la data de la portada (1698) de composició classicista presidida per la figura del patró, sant Cristòfol, albergat a la fornícula apetxinada del seu timpà triangular. En el seu interior s’hi conserven dos interessants exemples de la retaulística catalana dels segles XVII i XVIII: el retaule major, datat entre 1663 i 1675, i el retaule del Roser, de principis del Set-cents.
El retaule major és obra del fuster Isidre Clusa i de l’escultor Agustí Claramunt, que l’emprengueren associats el 1663. Es tracta d’un moble d’estructura reticular articulat essencialment a partir d’elements arquitectònics d’aire classicista ( columnes amb capitell corinti, pilastres, entaulaments motllurats, frontons....) decorats amb fullatges, caps d’angelot i repeticions geomètriques. El conjunt integra cinc plafons amb relleus historiats i quatre fornícules que allotgen les imatges de diferents sants, entre els quals destaquen els que es troben situats al carrer central del retaule, santa Clara (probablement posterior) i sant Cristòfol, emfasitzats gràcies a l’estructura sobresortint del retaule. El timpà del frontó triangular escapçat que corona la pastera del patró té gravada la data de 1675, que segurament hem d’identificar amb la finalització del daurat, d’autoria desconeguda.
El retaule del Roser, situat en una capella lateral oberta a principis del segle XVIII, fou esculpit per Pere Casassas, una de les figures amb més entitat de la retaulística catalana del moment, natural de Sant Julià de Vilatorta (Osona) i format al taller vigatà de Pau Costa. El retaule li fou encarregat el 5 d’agost del 1715 a Berga, on se’l sap actiu les quatre primeres dècades del Set-cents, i fou costejat per Joan Tolleuda, alhesores rector de l’església del Pi de Barcelona, però originari de Sant Martí de Riner, el qual ja havia sufragat les obres de la capella. El contracte especificava que el retaule havia de contenir els mateixos misteris del Roser que tenia el de l’església parroquial de Riner (avui preservat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona). Es tracta de mobles de petites dimensions que redueixen a vuit els quinze misteris roserians i que en el retaule de Freixinet s’agrupen de la següent manera: els misteris del goig es representen al bancal, els de glòria al cos principal i els de dolor a l’àtic. Tots ells s’integren en una arquitectura profusament decorada, que submergeix en frondosos motius vegetals les columnes salomòniques, les pilastres i els entaulaments, fins al punt que a la part superior del moble, els fullatges substitueixen els elements arquitectònics embolcallant i rematant els tres medallons del crimal. Al centre, la imatge de la Nostra Senyora del Roser presideix el bonic conjunt.