Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Capella de la Desaparició

La capella de la Desaparició, coneguda també amb el nom de la capella de Sant Joan, és una petita capella de 7,3 x 5 metres del Santuari del Miracle que s'aixeca a poc més de 150 m. a l'oest de la plaça del santuari, sota mateix de la rotonda que es troba a l'entrada del mateix per la banda de ponent. Davant de la capella hi ha una creu de pedra i un clos també de pedra.

La creu, de la qual avui només se'n conserva la base prismàtica i la columna va ser feta aixecar l'any 1548 en el lloc on la Verge Nena es va aparèixer al Jaumet de la Cirosa. A la cara de la base que mira a la capella encara avui s'hi pot llegir aquesta inscripció gravada en baix relleu:

A FETA FER
LA PRESENT
CREU LO MES
TRE JAUME
MONROIG BO
TER DE TORÀ
L'ANY MD
XXXXV
III

El clos de pedra, aixecat el 1677, delimita una superfície quadrangular terraplenada fins a l'alçada de les parets i damunt de la qual hi creixen boixos i altres arbusts però que en el seu moment va ser construït per a protegir l'alzina Dòria. A la cara del clos que mira a la capella s'hi pot endevinar la següent inscripció, gravada en baix relleu:

FINS ASSI VEREN LOS PASTORETS A LA MARE DE DEU QUAN
AGUE APAREGUT EN LA CREU DE LA PLASA EN LO ANY 1458

Davant de la creu un tal Joan Alterachs hi va fer construir la capella l'any 1600 (així consta a la llinda de l'entrada). De base rectangular, coberta de volta de canó i façana amb la portal rectangular tancat amb porta de dues fulles de fusta orna des amb volutes de ferro forjat i una finestreta, també rectangular a cada costat, va ser incendiada i parcialment destruïda l'any 1936 i reconstruïda el 1946 i embellida per un mosaic projectat per Frederic Marès i realitzat per Santiago Padrós format per tres peces.