Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Situació i història

- Situació i presentació - Restes arqueològiques de Riner

El terme municipal de Riner, de 47,21 km2, s'estén als vessants de la dreta del Riu Negre (que li dóna el nom), o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l'altiplà (SW) on s'alça l'important santuari del Miracle (861m), a la divisòria d'aigües del Cardener i el Segre, i fins al sector (SE) centrat pel poble de Su, a la capçalera de la riera de Matamargó. Aflueixen al Riu Negre diversos afluents, com els torrents de Galtanegra i d'Avellanosa. El Cardener forma en part el límit NE. Limita al NW amb el terme d'Olius (sector del S de Solsona), al NE i a l'E amb el de Clariana de Cardener i al S amb els de Pinós i Cardona.

El poblament és molt disseminat i, les principals entitats de població són Freixinet, Su, Santa Susanna i el Miracle. Les parròquies són les de Sant Jaume de Riner, Santa Susanna, Su i Freixient. la carretera de Manresa a Solsona, la de Cardona a l'Hostal del Boix (on enllaça amb la de Solsona a Torà) i la de Santa Susanna a Su són les principals vies de comunicació, i les masies del terme se serveixen de camins municipals o particulars.

El terreny és força escabrós i boscat prop del Riu Negre i més planer vers Freixinet, Su i el Miracle.

Les restes de poblament més antigues d'aquest municipi reculen fins a la prehistòria. En efecte, a la vall de Riner s'han trobat coves i megàlits amb abundant material prehistòric, que es conserva al Museu Diocesà de Solsona, com motllos de coure del període eneolític per a la fabricació de destrals i altres objectes.

 Les estacions arqueològiques on s'ha pogut recuperar més material són les del Solà, Hortoneda i Santa Susanna. Com a pervivència de l'antiga dominació romana en aquestes terres s'ha recuperat una necròpoli situada entre Riner i Santa Susanna.
 

L'any 2014 es va trobar un jaciment arqueològic amb restes de l'antiga església de Riner i del seu cementiri, el qual data del segle XI.