Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Sortida anual de Riner

DISSABTE 04 MAIG 2019

 Durant la primavera, com és costum a Riner, es fa la sortida de municipi per descobrir plegats i tranquil·lament els bonics indrets que ens ofereix el nostre país. Aquest any va ser el dissabte 4 de maig, cap a l’Urgell i Conca de Barberà, per conèixer el seu patrimoni, la seva història i llegat rural a través del Museu Trepat a Tàrrega, el Monestir de Vallbona de les Monges, les Coves Museu de la Font Major i el Museu de la Vida del Món Rural a l’Espluga de Francolí. 

Aquell dia, una bona colla de rinerencs i rinerenques van haver de matinar per trobar-se a l’estació d’autobusos de Solsona a dos quarts de vuit del matí, per arribar a tres quarts de nou al Museu Trepat a Tàrrega.

L'antiga fàbrica J. Trepat de Tàrrega és un testimoni valuós de la mecanització del camp durant el segle XX. S’hi dissenyaven, fabricaven i comercialitzaven emblemàtiques màquines agrícoles com garbelladores, dalladores, lligadores, entre d’altres.

Tothom va poder conèixer a fons la fàbrica i el seu funcionament gràcies a les explicacions del guia i, a la vegada, fer-se una idea més real de què, en aquella època, treballar en una fàbrica d’aquestes característiques significava tenir unes condicions laborals que no tenen res a veure amb les que tenim actualment.

Alguns rinerencs van recordar les màquines d’aquesta marca, que havien utilitzat de joves a casa seva per a les tasques del camp.

Havent acabat la visita al Museu Trepat, tothom va agafar forces esmorzant abans d’agafar l’autobús cap a Vallbona de les Monges. Allà, a les dotze, la les explicacions de la guia i els audiovisuals van fer que la visita al monestir fos d’allò més completa. En finalitzar, qui va voler, va poder assistir a la sexta de les monges.

Les primeres notícies del monestir daten del 1153, però no va ser fins a l'any 1176 quan es va integrar plenament a l’orde del Cister.

 El monestir de Santa Maria de Vallbona és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya, amb més de 850 anys d’història. Té els seus inicis en unes agrupacions mixtes d’ermitans, que després es converteixen en cenobites, organitzats en forma de comunitat doble, els quals viuen sota el bàcul pastoral del seu fundador, Ramon de Vallbona, i observen la Regla de sant Benet. La primera notícia documentada data de l’any 1153. Al 1175 els homes es traslladen al Montsant i la comunitat, llavors exclusivament femenina, s’incorpora a l’Orde del Cister i té per abadessa Òria Ramírez, vinguda del monestir de Tulebras (Navarra). «Un espai únic on el pas de les hores es comparteix amb la comunitat religiosa femenina. Amb vuit-cents anys de presència monàstica ininterrompuda, és el tresor més desconegut i sorprenent de la Ruta del Cister».

Es tracta de l’únic monestir femení de la Ruta i l’únic que ha conservat ininterrompudament la comunitat durant més de 850 anys, llevat, és clar, dels temps de guerra. De dimensions reduïdes i dotat d’una bellesa singular, és l’exponent més clar de la importància de la dona en l’època medieval. Dins la seva història trobem un abaciologi ple de filles de la noblesa catalana. Del monestir, en destaquem els dos cimboris gòtics, el més gran dels quals reposa tot el pes sobre la nau de l’església. Un dels trets més importants del monestir és que podem fer-hi estada mercès a la seva cuidada hostatgeria. Va ser declarat monument historicoartístic l'any 1931.

L'església constitueix un clar exemple de transició romànic-gòtic. La planta de creu llatina consta d'una sola nau i de tres absis rectangulars amb ornamentació escultòrica. Cada una de les galeries del claustre és d'un estil diferent: àrab, romànic i gòtic. La sala capitular (segle XIV) acull una imatge de Nostra Senyora de la Misericòrdia (segle XV).

Seguidament, el grup es va desplaçar cap a l’Espluga de Francolí per dinar.

A la tarda, la visita va continuar a la meravellosa Cova Museu de la Font Major. Tota la colla es va endinsar en el passat prehistòric de la nostra humanitat i les diferents comunitats humanes que van conviure en aquell mateix indret fa milers d’anys. La sensació era la de ser espectadors i alhora protagonistes de les seves activitats i dels seus sentiments, de la seva vida i de la nostra evolució com a humans des del paleolític fins al món iber. Una arqueòloga virtual i un guia van acompanyar el grup durant tot el trajecte per gaudir de la cova en el seu estat més natural i real.

Seguidament, el grup va visitar el Museu de la Vida Rural. Un museu que hauria donat per passar-hi molta més estona, però s’havia fet tard ja. De ben segur que més d’un hi tornarà.

El museu conté un extens fons de peces en exposició permanent relacionades amb la societat, la cultura, l’agricultura, l’art i els oficis, elements que s’afegeixen de forma holística a un patrimoni cultural, tecnològic, biològic, econòmic i paisatgístic en una xarxa complexa de valor incalculable. La proposta expositiva del museu mostra també com les diferents revolucions industrials i tecnològiques, incloent-hi l’actual, ens aboquen a un present urbà i global ple de preguntes en què la col·laboració i participació són indispensables.

Cap a quarts de vuit de la tarda es va sortir de l’Espluga de Francolí cap a casa. I encara es va fer una darrera parada a Montblanc, per comprar galetes Rifacli.

Al voltant de les nou del vespre es va donar per finalitzada la sortida, després de passar un bon dia entre veïns i d’haver conegut una part més del nostre meravellós país.

 

 

Document Actions