Notícies

RESTAUREN LA FAÇANA NORD DE LA CASA GRAN DEL SANTUARI DEL MIRACLE

2026-09-25T11:45:00Z

Amb un pressupost de 164.889,11 €, finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’IEI i la Diputació de Lleida

L’Ajuntament de Riner ha enllestit la consolidació i restauració de la façana nord de la Casa Gran del Santuari del Miracle, una part de l’edifici força deteriorada pel pas del temps, fins al punt de que l’any 2023 es va produir un petit despreniment de pedres que va obligar a fer un arranjament d’urgència. Aquesta actuació en concret, que suposarà l’acabament de la rehabilitació integral de la Casa Gran, ha finalitzat el 31 de juliol.

El pressupost de la restauració de la façana nord de la Casa Gran ha estat de 164.889,11 €, finançat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida. En concret, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura de la Generalitat ha aportat 133.662 € dins de la línia de subvencions per a l’execució d’obres de restauració i consolidació d’immobles de notable valor cultural per al trienni 2023-2025.

L’ajut de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) ha estat de 22.249 €, atorgat en el marc de la línia de subvencions a ens locals per a la restauració i remodelació de béns mobles i immobles del patrimoni cultural de les Terres de Lleida. Finalment, l’aportació de la Diputació de Lleida ha estat de 8.978,11 € i respon al Pla de Cooperació de suport al finançament de la despesa de capital del 2026.

L’actuació la façana nord ha consistit concretament en el repicat del revestiment, sanejat i rejuntat de la paret amb morter de calç; arrebossat amb el mateix material de les obertures que havien estat tapades amb obra de fàbrica de maó i de les juntes del parament de carreus; retirada de fragments amb risc de despreniment i fixació amb barres de fibra de vidre i resines; substitució dels carreus excessivament malmesos; neteja general; substitució de fusteria existent per una de nova, i modificació de la instal·lació elèctrica per tal de minimitzar-ne al màxim la seva presència, entre altres tasques. La intervenció s’ha fet respectant l’estructura constructiva existent, per tal de mantenir l’essència històrica de l’edifici.

Les actuacions han permès arranjar les deficiències detectades a la construcció, com ara la pèrdua i disgregació de les capes de morter de calç a la façana o entre els carreus de pedra (amb risc de despreniment a la via pública); la presència de brutícia, taques, eflorescències i pàtines al mur; afectació d'humitat i podridura de la fusta de les finestres; presència de forats al balcó de pedra; obertures entre la pedra tapades de manera inadequada amb mur d'obra de fàbrica de maó, i cablejat elèctric fixat a la façana sense cap tipus d'ordre i que afectava negativament la visualització del monument.

]]>

NOUS HORARIS PER A LA CASA GRAN DEL SANTUARI DEL MIRACLE

2026-08-18T15:20:00Z

L’edifici, recentment rehabilitat i convertit en centre d’interpretació del Barroc, es pot visitar de dilluns a divendres laborables, de 10 a 13 h

La Casa Gran del Santuari del Miracle, recentment rehabilitada, es pot visitar de dilluns a divendres laborables, de 10 a 13 h. Més endavant s’ampliaran els horaris i s’establirà la possibilitat de visites concertades. Cal recordar que el dia 31 de juliol va tenir lloc la inauguració de la “nova” Casa Gran després de l’execució d’un ambiciós projecte de restauració, consolidació i museïtzació de l’edifici.

Les primeres jornades de portes obertes organitzades a la Casa Gran després de la seva rehabilitació, celebrades fa dos caps de setmana, van aplegar unes 400 persones. La iniciativa va coincidir amb la Festa Major del Miracle i amb un concert del cicle del FeMAP.

L’antic alberg de pelegrins s’ha reobert als visitants com un centre d’interpretació i coneixença del Barroc, centrat en explicar la vida quotidiana de la gent d’aquella època. En aquest sentit, s’han recuperat els espais més emblemàtics de l’alberg, com la cuina, el foc de rotllo, les quadres i dues habitacions de pelegrins, complementats amb plafons i audiovisuals explicatius.

Tècnicament, els treballs van consistir en la consolidació estructural de tot l’edifici, la reparació de cobertes, la restauració de les façanes, la museïtzació de diversos espais i la millora de l’accessibilitat -amb un ascensor que assoleix la 4a planta- i l’eficiència energètica de l’immoble. A més, s’han conservat elements històrics com els grafits a les parets fets pels pelegrins, els emmotllats de guix dels sostres, les bigues de fusta antigues, els murs de pedra exteriors i l’antic rellotge de la façana principal.

Les darreres fases de la restauració de la Casa Gran han comptat amb una subvenció de 2.733.769 € aprovada pel Ministeri d’Indústria i Turisme i finançada per la UE a través de fons Next Generation, d’una banda, i amb un ajut de 156.349 € destinat a la façana nord, finançat per la Generalitat, l’IEI i la Diputació de Lleida, de l’altra.

]]>

CAP DE SETMANA DE PORTES OBERTES A LA CASA GRAN DEL MIRACLE

2026-08-06T15:05:00Z

Destinat a que veïns i visitants puguin conèixer l’edifici restaurat, coincidint amb la Festa Major del Miracle i el concert del FeMAP

L’Ajuntament de Riner ha programat un cap de setmana de portes obertes a la Casa Gran del Miracle per tal que veïns i visitants puguin recórrer el monument recentment restaurat, la inauguració del qual va tenir lloc divendres passat. La iniciativa coincidirà amb la Festa Major del Miracle, que es farà del 7 al 9 d’agost, i amb el concert “Les set paraules de Crist a la Creu” del cicle del FeMAP, el diumenge. La Casa Gran es podrà visitar gratuïtament el dissabte, de 5 a 8 de la tarda, i el diumenge, de 10 a 12 del matí. La tarda de diumenge també hi podran accedir, a les 17 h, les persones que tinguin entrada per al citat concert.

El Concert “Les set paraules de Crist a la Creu” anirà a càrrec de Rafael Ruibérriz de Torres (flauta) i la formació de quartet de corda La Spagna, i tindrà lloc diumenge, a les 19 h,a l’església del santuari. El grup recupera una versió inèdita de “Les set paraules de Haydn”, obra instrumental de l'autor austríac inspirada en les set darreres frases que va pronunciar Crist a la Creu.

Pel que fa a la Festa Major del Miracle, demà divendres tes farà la Vetlla de Santa Maria, amb coca i refresc a la Plaça del Miracle (22 h); dissabte tindrà lloc al monestir la presentació del llibre Viatge a l’ànima xilena, de Conxita Tarruell i Rosa Pi (18.30 h), les Vespres de la Mare de Déu (20 h) i el sopar de Festa Major a la Plaça del Miracle (20.30 h); diumenge hi haurà la Missa Major presidida pel bisbe de Solsona; Francesc Conesa (12 h); les Vespres de la Mare de Déu (18 h) i l’esmentat concert del Festival del FeMAP.

La Festa Major del Miracle i el concert formen part de “Riner és Cultura”, un programa estiuenc que inclou 21 activitats, entre concerts, festes populars i revetlles, tallers de teatre i de medicina xinesa, titelles, presentacions de llibres, classes de zumba, de ball i de tonificació i cinema a la fresca. El programa, que es desenvolupa entre juny i agost en espais com el Santuari del Miracle o els nuclis de Su, Freixinet i Santa Susanna, està organitzat per l’Ajuntament, en col·laboració amb altres entitats.

]]>

RESTAUREN LA FAÇANA NORD DE LA CASA GRAN DEL SANTUARI DEL MIRACLE

2026-08-03T11:50:00Z

Amb un pressupost de 164.889,11 €, finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’IEI i la Diputació de Lleida

]]>

LA“NOVA” CASA GRAN DEL MIRACLE, CENTRE NEURÀLGIC DE L’ÈPOCA BARROCA

2026-07-31T18:35:00Z

A través d’espais museïtzats, de plafons i d’audiovisuals, s’ha creat un recorregut que explica l’essència de la vida quotidiana al Barroc

Josep Rull ha inaugurat l’edifici, íntegrament restaurat per a usos culturals, cívics i turístics

Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, ha presidit avui la inauguració de la “nova” Casa Gran del Santuari del Miracle, al municipi de Riner (el Solsonès), antic alberg de pelegrins íntegrament restaurat per a usos culturals, cívics i turístics. El projecte de rehabilitació ha tingut com objectiu convertir la construcció en un centre d’interpretació i coneixença de l’època barroca. Els darrers treballs de recuperació han consistit en la consolidació estructural de l’edifici, la reparació de les cobertes, la restauració de les façanes, la museïtzació de diversos espais i la millora de l’accessibilitat i l’eficiència energètica de l’immoble.

Rull ha afirmat en el decurs de l’acte que la inauguració de la Casa Gran “resumeix els millors valors d’aquesta nació, la resiliència, la capacitat, l’esperança i l’orgull compartit” i ha posat en valor “la importància de recuperar el patrimoni cultural amb voluntat de futur”. El president del Parlament ha afegit que “aquest és un homenatge a la bona política, la que necessita generositat, propòsit i visió”, i ha asseverat també que amb aquesta actuació Riner “ha posat en valor una figura de Dret Civil català, els marmessors, aquells que vetllen per l’herència jacent, i no només pel patrimoni de Riner, sinó també pel de tota la nació, i vostès han assumit aquest paper de manera excepcional”.

Alba Tosquella professional de la gestió cultural vinculada a projectes patrimonials, ha explicat que el projecte “pretén donar una visió del barroc que va més enllà de la que coneixem -la de les grans creacions artístiques-, i que vol explicar la vida quotidiana de la gent d’aquella època, personificada en aquest cas en el pelegrins”. Així, s’han recuperat els espais més emblemàtics de l’alberg, com la cuina, el foc de rotllo, les quadres i dues habitacions de pelegrins (la de la gent amb pocs recursos i una altra més “luxosa” per a persones riques) i s’han conservat els grafits a les parets que van fer la gent que va passar per l’indret, “per conèixer els seus pensaments i inquietuds”.

A través d’aquests espais i d’una sèrie de plafons explicatius i d’audiovisuals immersius, s’ha creat un recorregut per la Casa Gran que “ens introdueix en l’essència del barroc a través d’aspectes com la fe, la música litúrgica, els goigs en català, la natura o certes activitats econòmiques com l’apicultura”, ha reblat Tosquella.

El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha destacat tres aspectes de la recuperació de l’edifici. “La primera és l’arrelament profund a un país amb arrels mil·lenàries i que projecta aquesta història amb la voluntat de seguir construint futur; la segona és que posa damunt de la taula una història que ha patit dificultats però que té una capacitat immensa d’afrontar aquestes dificultats; i la tercera és que el projecte mostra aquesta contradicció catalana entre el seny i la rauxa, elements ben palesos en el fet d’haver iniciat un projecte tan atrevit”.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha asseverat que “aquesta inauguració assegura una part del nostre patrimoni, la Casa Gran, que com la seva funció original torna ara a acollir i a servir a la gent”. Talarn ha afegit que “el patrimoni públic està per donar servei a la comunitat” i ha lloat la tasca positiva dels municipis petits com Riner, que “també defensen el territori”.

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, ha assenyalat que “quan una administració decideix invertir en la recuperació del patrimoni històric també està invertint i pensant en les properes generacions amb la convicció que el patrimoni és també una política de futur”. Crespín també s’ha referit a “que la contribució de les diferents administracions i la suma dels seus esforços permet que avui La Casa Gran del Miracle torni a obrir les portes per acollir cultura, coneixement, activitat i noves oportunitats pel territori i la seva gent”.

L’alcalde de Riner, Joan Solà, ha agraït l’esforç a totes les institucions, empreses i persones que han col·laborat en el projecte i ha valorat molt positivament l’impacte que tindrà l’actuació en el futur del municipi. “Durant la Guerra Civil, en èpoques fosques, el rellotge que es trobava a la façana va deixar de funcionar; avui, 31 de juliol, el rellotge de la façana de la Plaça del Santuari torna a marcar el batec i la vida de l’edifici, en definitiva, dona el tret de sortida a una nova etapa de la Casa Gran del Miracle; espero que aquest nou batec representi una etapa de màxima brillantor i un esperançador futur”.

L’arquitecte Carles Pubill ha desglossat totes les fases per recuperar l’edifici i ha explicat que els treballs han inclòs també la construcció d’un nou nucli de comunicacions amb ascensor, serveis adaptats i instal·lacions per a millorar l’accessibilitat universal. A més, s’han incorporat criteris de sostenibilitat per mitjà de l’aïllament de coberta i façanes, gestió separada de residus, aprofitament d’aigües pluvials per a abastir els banys de l’edifici, il·luminació LED, aerotèrmia i plaques fotovoltaiques. L'estalvi energètic respecte al funcionament de l'edifici abans de les obres es calcula en més del 50%.

Quan als continguts, s’han adequat nous espais museístics, expositius i polivalents per a usos turístics, culturals i d’acollida de visitants. Cal destacar que s’han restaurat i conservat elements arquitectònics i artístics com els nombrosos grafits del segle XVI i XVII fets pels pelegrins, els singulars emmotllats de guix dels sostres, les bigues de fusta antigues o els murs de pedra exteriors, recuperant de pas l’antic rellotge de la façana principal. Tots aquests elements seran visibles per als visitants.

Des del 2011 la Casa Gran ha registrat una millora progressiva a través de 10 projectes diferents. En anteriors actuacions es va recuperar i consolidar el pati renaixentista-barroc amb l’escala noble que comunica totes les plantes; es va rehabilitar i museïtzar els antics espais de la cuina, el foc de rotllo i les quadres, i es va condicionar l’esmentat espai “Apiària, l'alberg de les abelles de Catalunya", entre altres treballs.

La Casa Gran és una construcció iniciat l'any 1532, bastida originàriament com alberg de pelegrins i que successives reformes han donat com a resultat l'edifici actual. La construcció es va anar ampliant durant els segles XVI, XVII i XVIII. Es tracta d’un edifici de la Diputació de Lleida cedit a l’Ajuntament de Riner, el qual l’ha anat recuperant per a usos cívics, turístics i culturals.

La rehabilitació de l’edifici ha estat enllestida gràcies a una subvenció de 2.733.769 € aprovada pel Ministeri d’Indústria i Turisme en el marc del Programa de Millora de la Competitivitat i de Dinamització del Patrimoni Històric amb ús Turístic finançat per la UE a través de fons Next Generation, i ha comptat amb un altre ajut de 156.349 € destinat a la façana nord, finançat per l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat, l’IEI i la Diputació de Lleida. Aquestes actuacions han complementat anteriors fases executades en els darrers 15 anys.

]]>

ITINERA I LA FUNDACIÓ PAU CASALS PRESENTEN A RINER UN NOU CICLE DE CONCERTS AMB MOTIU DELS 150 ANYS DEL NAIXEMENT DEL MESTRE

2026-07-29T12:05:00Z

Riner inaugura la Casa Gran del Miracle acollint el primer concert del cicle impulsat per Itinera i la Fundació Pau Casals.

La protagonista d'aquesta primera cita serà la violoncel·lista Carla Conangla, que tocarà en dos actes en un espai carregat d'història.
L’aliança entre Itinera i la Fundació Pau Casals neix amb la voluntat d’acostar el llegat del violoncel·lista a nous públics i nous escenaris, fora dels nuclis centralitzats.
La Casa Gran de Riner, un edifici del segle XVI construït originàriament com a alberg de pelegrins, ha estat rehabilitada íntegrament per convertir-se en un nou espai que amplia l'oferta cultural del municipi.

Hi ha celebracions que inauguren no només un edifici, sinó una manera d'entendre la cultura. Això és que passarà el pròxim 31 de juliol a la inauguració oficial de Casa Gran del Miracle de Riner, un esdeveniment que no només presenta aquest nou equipament cultural sinó que també acull el primer concert del nou projecte impulsat conjuntament pel Festival Itinera i la Fundació Pau Casals, amb motiu del 150è aniversari del naixement del mestre.

La protagonista d'aquesta primera cita serà la violoncel·lista Carla Conangla, que actuarà en dos actes entre parlaments en un espai carregat d'història. Formada a la Universität Mozarteum de Salzburg amb Gustav Rivinius i Giovanni Gnocchi, Conangla és guanyadora del Guardó Internacional Pau Casals 2018 i del Concurs Internacional Mainardi 2022, i ha desenvolupat una destacada trajectòria tant en l'àmbit simfònic com camerístic, col·laborant habitualment amb algunes de les principals orquestres del país.

Amb aquest primer concert a Riner, la commemoració dels 150 anys del naixement de Pau Casals suma una nova dimensió territorial al seu llegat artístic, que es plasmarà a diferents municipis catalans amb les actuacions de tres de les violoncel·listes catalanes amb més projecció de la seva generació: Carla Conangla, Candela Puigbò i Mariona Camats.

Fundació Pau Casals i Itinera: una aliança natural

El compromís amb la cultura, la pau i el servei a la societat de Pau Casals també ressonaran aquest any a petits municipis catalans, demostrant que la gran música no entén de fronteres ni de dimensions, sinó de persones i de comunitats.

La col·laboració entre Itinera i la Fundació Pau Casals neix de la voluntat de la Fundació d'estendre la commemoració dels 150 anys del naixement de Pau Casals més enllà dels espais on tradicionalment desenvolupa la seva activitat i acostar el llegat del violoncel·lista universal a nous públics i nous escenaris.

En aquest sentit, aquest nou projecte és fruit d’una aliança natural, ja que des de fa cinc edicions, el festival porta música en directe a municipis de menys de mil habitants, consolidant un model de descentralització cultural que fa dels micropobles protagonistes d'una programació professional i de qualitat.

"La figura de Pau Casals transcendeix els grans auditoris. Amb aquesta col·laboració volem que el seu llegat arribi també als micropobles, acostant la seva música i els seus valors a nous públics. Itinera és un bon aliat per fer possible aquesta mirada descentralitzada de la cultura." - explica Maria Alonso, coordinadora del 150è aniversari de Pau Casals.

La inauguració de la Casa Gran del Miracle serà així el punt de partida d'un recorregut que tindrà continuïtat durant aquesta edició d'Itinera amb noves cites del Cicle Itinera Pau Casals, una proposta que reivindica el llegat musical i humà del mestre des d'alguns dels escenaris més singulars del festival.

Sobre Festival Itinera

El Festival Itinera, guanyador del Premi Impulsa Cultura de la Fundació Catalunya Cultura 2021, neix l’any 2021 amb la vocació de donar a conèixer l'encant dels micropobles a través de la seva música. Defensors de la qualitat en petit format, darrere del Festival Itinera es troben l'Associació de Micropobles de Catalunya que, gràcies a aquest projecte, cada any, donen espai a músics de jazz, blues, gòspel, soul i músiques del món. A més, Itinera compta amb la col·laboració de grans referents de la música catalana com la Fundació Jazz Clàssic, Joan Chamorro i músics que han tocat en Sant Andreu Jazz Band, la Societat de Blues de Barcelona i l'Harlem Jazz Club.

]]>

PAS DE L’ECUADOR DE “RINER ÉS CULTURA”, QUE APLEGA 21 ACTES LÚDICS I ARTÍSTICS

2026-07-23T12:10:00Z

El programa inclou concerts, festes i revetlles, tallers de teatre, presentacions de llibres, titelles, classes de ball i de tonificació i cinema a la fresca, entre altres

El programa estiuenc “Riner és Cultura” ha assolit el pas de l’equador amb “una bona assistència de públic del mateix municipi i d’altres contrades”, segons Joan Solà, alcalde de Riner. A l’edició d’enguany s’han programat 21 activitats, entre concerts, festes populars i revetlles, tallers de teatre i de medicina xinesa, titelles, presentacions de llibres, classes de zumba, de ball i de tonificació i cinema a la fresca. La música hi ocupa un lloc força important, amb concerts de qualitat enquadrats en els cicles Espurnes Barroques, Festival de Música Antiga (FeMAP) i Festival Itinera.

L’alcalde de Riner, Joan Solà, destaca que “s’ha buscat un programa d’activitats força variat per satisfer les preferències de tothom, pensat per a totes les edats i que combini propostes tradicionals amb altres més innovadores”. Solà afegeix que “Riner és Cultura” té l’objectiu d’atansar la cultura a la població del municipi, “demostrant així que els micropobles també tenen capacitat per cobrir aquest àmbit tan important de la vida social, i que a més és un dret inalienable de la gent”. D’altra banda, el programa atreu visitants al municipi, “el que suposa un impacte econòmic en sectors com la restauració, el comerç i l’hoteleria, a més de donar a conèixer el patrimoni monumental i natural de Riner”.

Entres les activitats encara no celebrades cal citar la inauguració de la restauració de la Casa Gran del Miracle (31 de juliol); un concert d’orgue a càrrec de Johannes Geffert i la soprano Theresa Klose (3 d’agost); la presentació del llibre Trets al Pirineu a càrrec de l’autor, Pep Tuldrà (3 d’agost); la Festa Major del Miracle (del 7 al 9 d’agost); el Concert “Las siete palabras de Cristo en la Cruz” a càrrec de Rafael Ruibérriz de Torres & La Spagna” dins del FeMAP al Santuari del Miracle (9 d’agost); la Festa Major de Santa Susanna (11 d’agost); el concert “Celobert” dins del Fetival Itinera a Santa Susanna (11 d’agost); la Festa Major de Su (15 d’agost); el concert a càrrec de Nayarit Duo a la Casa Gran del Miracle (22 d’agost), i una sessió de cinema a la fresca a Freixinet (28 d’agost).

El programa es desenvolupa entre juny i agost al municipi de Riner en espais com el Santuari del Miracle o els nuclis de Su, Freixinet i Santa Susanna. “Riner és Cultura” està organitzat per l’Ajuntament, en col·laboració amb altres entitats.

]]>

PARCS BIOSALUDABLES A RINER PER PROMOURE L’EXERCICI I LA SOCIALITZACIÓ DELS VEÏNS

2026-06-26T07:00:00Z

El pressupost de dels dos equipaments és de 24.904,52 €, cobert íntegrament per una subvenció de la Diputació de Lleida

L’Ajuntament de Riner ha habilitat sengles parcs biosaludables al nucli de Su i Santa Susanna, dos equipaments col·lectius a l’aire lliure destinats a fomentar la pràctica d’exercici entre els veïns i les veïnes. Els parcs, que s’adrecen bàsicament a la gent gran però que també poden ser utilitzats per persones de qualsevol franja d´edat, s’han construït amb l’objectiu bàsic d’evitar el sedentarisme i alhora de fomentar les relacions socials entre els usuaris. Els 2 equipaments complementen el ja existent al nucli rinerenc de Freixinet.

El pressupost de l’obra és de 24.904,52 €, cobert íntegrament per una subvenció de la Diputació de Lleida corresponent a un ajut del Pla de Cooperació Municipal per al finançament d´inversions en matèria de salut per als ajuntaments i Entitats Municipals Descentralitzades del territori de Lleida.

Segons Joan Solà, alcalde de Riner, els nous parcs s’emmarquen en el programa d’actuacions de l’Ajuntament per donar servei als seus habitants i als visitants. Els nous espais comuns a l’aire lliure fomenten la possibilitat de gaudir de temps d’oci i de fer salut, alhora que generen més independència i autonomia personal, fets que estimulen la qualitat de vida de l’usuari, i contribueixen a facilitar i fer més amable la vida al poble. A més de l’ús individual per part dels usuaris, els parcs també podrien acollir activitats programades pel Local Social de Riner.

Tècnicament, la creació dels parcs pretén estimular accions com l´equilibri, la coordinació, la força, l’elasticitat i l’agilitat, activitats força recomanables per a totes les persones, especialment per a la gent gran.

Quan a la ubicació, el parc biosaludable de Su s’ha instal·lat dins el parc infantil situat en el centre de la entitat, en l’àrea municipal zona verda i d’espais lliures, mentre que el de Santa Susanna s’ha instal·lat en la zona verda i d’espais lliures que es troba al nord del nucli, al costat del Restaurant Sant Ponç.

]]>

FREIXINET RECUPERA LA GEGANTA “CLOTILDE”, RESTAURADA PER MANEL ARIZA

2026-06-06T08:35:00Z

La figura ha estat presentada avui en el decurs de la festa de l’Adesiara

Riner celebra avui dissabte l’Adesiara, una festa que té lloc a la Plaça Major de Freixinet amb un programa que s’ha iniciat amb un dinar popular i que inclou activitats infantils, musicals i tradicionals. El plat fort de la festa, recuperada per l’Associació de Joves de Riner fa dos anys, ha estat la presentació de la geganta Clotilde, restaurada aquesta primavera per l’artista Manel Ariza, en bona part gràcies als diners recaptats a la caragolada solidària organitzada per la FECOLL durant la darrera edició de la Fira de la Mel.

Joan Solà, alcalde de Riner, creu que festes com aquesta “ajuden a mantenir l’esperit de poble i la tradició, i més considerant que avui hem recuperat una geganta que formava part de la imatgeria festiva de Freixinet en el marc d’una festa històrica també recuperada”. Solà, a més, remarca que “parlem de tradició però també de futur, perquè parlem d’una celebració que ha reiniciat l’Associació de Joves de Riner”.

La geganta, construïda pel mateix Manel Ariza i que forma part del Grup Geganter de la localitat de Freixinet, ha estat renovada estructuralment i exteriorment i repintada en els darrers dos mesos. La figura de 2,60 metres d’alçada i 20 quilos de pes, es va construir l’any 1992 com a “parella” del sergent Morales, un gegant Guàrdia Civil bastit l’any anterior. La creació de Manel Ariza data de la seva època de mestre de Freixinet, i forma part d’un grup de gegants elaborats entre 1989 i 1993 amb l’ajut dels seus alumnes. Es van fer amb pasta de paper i materials reciclats, a més de roba proporcionada pel veïnat del poble.

La festa ha començat amb una caragolada popular a base de caragols amb conill, caragols farinats, caragols a la marinera, caragols al bitxo i caragols de tros, i ha continuat a les 17.00 h amb un espectacle familiar de titelles a càrrec de la companyia La Pantomima. A les 18.30 h ha tingut lloc la presentació de la “nova” Clotilde, acompanyada d’una ballada de gegants i de jocs per a la mainada. Tanca la festa, a les 20.00 h, un concert a càrrec del músic-autor Diego Paqué.

L’Adesiara, documentada ja a finals del segle XIX, es va perdre a principis dels anys 70. L’any 2013 es va recuperar temporalment a través de l’Ajuntament de Riner i l’associació de Veïns de Freixinet, però el 2020 ja no es va fer a causa de la pandèmia.

]]>

EL REQUIEM DE MOZART APLEGA 500 ASISTENTS AL SANTUARI DEL MIRACLE

2026-05-31T08:35:00Z

Concert del cicle Espurnes Barroques amb el retaule del Miracle -un dels retaules barrocs més notables i grans de Catalunya- de fons

Unes 500 amants de la música clàssica es van aplegar ahir dissabte a l’església del Santuari del Miracle per assistir al concert “El Rèquiem de Mozart: el somni etern”, pertanyent al cicle Espurnes Barroques, protagonitzat per l’Orquestra del Miracle i el Cor Francesc Valls. El concert, dirigit per Juan de la Rubia, es va centrar en l’obra de Mozart, considerada la composició “més barroca del geni de Salzburg”, i va incloure també dues obres de Henry Purcell plenament barroques, “Marxa per als Funerals de la Reina Mary” i l’ària “When I am laid in Earth” de l’òpera “Dido i Enees”. L’actuació va estar presidida pel monumental retaule barroc del Miracle, un dels més notables i grans de Catalunya.

Prèviament al concert, el Santuari del Miracle va acollir la xerrada-taller “Somiar i morir”, a càrrec la terapeuta Laia Molina i la doctora Luján Comas, plantejada com una reflexió sobre la l’acte de morir i “la vida més enllà de la vida”.

També es va poder veure la instal·lació artística “Jardí en blau”, del creador barceloní José Bonell. En col·laboració amb la Fundació Vila Casas, Espurnes Barroques va presentar aquesta instal·lació plàstica amb la voluntat de “dialogar tant amb el Rèquiem de Mozart que va oferir l’Orquestra del Miracle com amb el lema del festival d’enguany, In somnium (cap al somni en llatí)”. A més, es va organitzar la taula rodona “Entre música i pintura: la creació en somnis”, a càrrec del compositor igualadí Pol Requesens i del mateix José Bonell, i es va poder gaudir de l’estrena mundial de l’obra “Defalliment i coratge” de Requesens.

]]>

L’ADAPTACIÓ DEL TURISME AL CANVI CLIMÀTIC, A DEBAT A RINER

2026-05-28T17:24:54Z

Les noves condicions mediambientals obligaran a implementar mitjans nous o a canviar maneres de fer tradicionals, segons Jordi Vilalta, gerent del Consorci Leader de la Catalunya Central

“El canvi climàtic suposa alteracions i modificacions en el paisatge, en les condicions ambientals i en factors molts diversos que obligaran a una adaptació important de l’activitat humana i, per suposat, de l’activitat turística”, segons ha explicat Jordi Vilalta, gerent del Consorci Leader de la Catalunya Central, en el decurs de la sessió centrada en el turisme sostenible, responsable i regeneratiu celebrada aquest dijous a la Casa Gran del Santuari del Miracle de Riner. Segons Vilalta, fenòmens com les sequeres, tempestes molt fortes i pluges o nevades excessives, a més de transformar la fauna i la vegetació, obligaran a implementar mitjans nous i a canviar maneres de fer tradicionals.

En aquest sentit, per exemple, caldrà evitar certes rutes de senderisme perquè resultaran massa caloroses i buscar-ne altres més ombrívoles, habilitar certs indrets rurals com a refugis climàtics -com ara edificis en desús- i prohibir l’accés a certes zones amb un alt perill d’incendi. També serà necessari substituir certs enjardinaments de cases rurals, càmpings i equipaments turístics que requereixen molt reg per vegetació de tipus mediterrani, i desestacionalitzar encara més l’oferta turística cap a èpoques climàticament més benignes, entre altres mesures. I, per suposat, caldrà fer més campanyes de sensibilització per conscienciar els visitants sobre la necessitat de potenciar el respecte mediambiental i una gestió més equilibrada recursos naturals.

L’objectiu de la trobada, vinculada al cicle Horitzó eCOadapt50 (un programa Life de la Comissió Europea) i emmarcada en una iniciativa impulsada per la Universitat Rovira i Virgili i organitzada per IU-Rescat, ha estat “obrir espais per pensar, compartir i aprendre, tot buscant camins per adaptar els territoris als desafiaments que presenta el canvi climàtic”. Aquesta primera sessió entre socis del projecte s'ha focalitzat sobretot en la gestió de les dificultats que enfronten les àrees amb pocs habitants i en quines funcions pot assumir el sector turístic davant l'actual crisi climàtica.

A banda de Jordi Vilalta, ha participat en la trobada Núria Parpal, responsable del projecte Life eCOadapt50 a la Diputació de Barcelona. Vilalta i Parpal han explicat els grans objectius del cicle com a punt de trobada transversal entre administracions, universitats, professionals i projectes locals.

També s’ha portat a terme un debat sobre futurs possibles i reptes concrets del turisme sota pressió climàtica. Hi han intervingut professionals vinculats al turisme, la gestió territorial, la sostenibilitat i la transició ecosocial, els quals han exposat qüestions relatives a la urgència d'adaptar el sector, així com la necessitat d'explorar nous enfocaments que minimitzin l'empremta ambiental sense frenar el creixement local ni la sostenibilitat econòmica a l'àmbit rural.

La jornada ha inclòs dues intervencions dedicades a donar veu a experiències recents i projectes referents. Les exposicions han abordat iniciatives de turisme regeneratiu, tot destacant la posada en valor del patrimoni, les maneres de gestionar la mobilitat i els fluxos de visitants, a més de la governança turística capaç de resistir els canvis del clima.

Han tingut també representació l'Agència Catalana de Turisme (Regenera4MED), la xarxa HYDROSCOPIA, EcoDataNatura, Gratitud Pallars, Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, ECOUNION i membres del projecte Territori de Masies.

]]>

RINER CELEBRA LA FIRA MÉS DOLÇA

2026-04-12T13:00:00Z

La Fira de la Mel aplega al voltant d’aquest producte i dels caragols centenars de visitants del Solsonès i de les comarques veïnes

Reconeixement a la família d’Anglarill-Cal Feixas per la seva implicació en la creació del Casal Social i altres equipaments de Freixinet

Riner ha consolidat el seu compromís amb el món de la mel i les abelles amb la celebració de la 9a edició de la Fira de la Mel, que malgrat les condicions climatològiques adverses ha aplegat centenars de visitants del municipi, del Solsonès i de les comarques veïnes. Enguany els protagonistes han estat els productes relacionats amb la mel -mels de tots els tipus, patates amb mel, coques de mel, cervesa amb mel, bunyols i hamburgueses amb mel, llibres sobre el tema, productes de cera i estris relacionats amb l’apicultura, entre altres- i els caragols, servits per la FECOLL en una acció solidària destinada a la restauració de la geganta Clotilde.

L’edició d’enguany de la fira, la més gran de la seva història amb una cinquantena de parades, ha tingut lloc al nucli de Freixinet degut a les obres de la Casa Gran del Miracle, que han inhabilitat la plaça central del conjunt monumental (lloc habitual de celebració de l’esdeveniment). L’alcalde de Riner, Joan Solà, ha destacat que el saló té el triple objectiu de posar en valor la mel i les abelles, promocionar els productors i els productes de proximitat i donar a conèixer els atractius del municipi. L’alcalde ha destacat que “aquesta fira té un valor especial perquè és el resultat de l’esforç de tota la gent de Riner” i també ha incidit en que el vessant solidari s’ha vist reforçat per la campanya de donació de sang portada a terme per l’Associació de Donants de Sang del Solsonès.

D’altra banda, el director de la fira, Carles Feixas, ha lliurat el guardó de L’Abella Rinerenca a Lourdes Feixas en representació de la família d’Anglarill-Cal Feixas, per la seva implicació, a través de diverses donacions de terrenys, en la construcció del Casal Social de Freixinet, i també en la creació del camp de futbol, la pista poliesportiva, la zona d’aparcament, l’escola rural, el parc infantil, els jardins de plantes autòctones i diversos camins veïnals, entre altres espais que han permès el desenvolupament del municipi.

Entre les activitat programades en el decurs de la fira destaquen l’exposició “Salvem les abelles: projecte Redicat", a càrrec de l’Associació d’amics de les Abelles; el taller d’espelmes “Enrotlla, enfila i encén amb cera freda”; un taller de maquillatge infantil i la xerrada “La Mel com a ingredient del vi piment: un vi d’elaboració monàstica”, a càrrec de Glòria Tous. També han tingut lloc una degustació de tapes elaborades amb mel i la VIII Jornada Tècnica de la Mel, centrada en la “Vespa velutina sota control: eines, ajuts i futur del sector apícola” i que va tenir lloc dissabte com a activitat prèvia a la fira.

Cal recordar que els diners recaptats a la caragolada solidària organitzada per la FECOLL, encapçalada pel seu president, Ferran Perdrix, serviran per portar a terme la restauració de la geganta “Clotilde”, construïda l’any 1992 per Manel Ariza, i que forma part del Grup Geganter de la localitat de Freixinet. Els treballs de recuperació de la “Clotilde” aniran a càrrec del constructor mateix.

Han visitat la fira, entre altres, Fermí Massot i Elis Colell, diputats a la Diputació de Lleida; Elisabeth Brualla, cap de l’oficina del DARPA del Solsonès; Raquel Sánchez, directora territorial del DARPA a la Catalunya Central, i Marcel Colell, membre del Consell Assessor de l’Associació de Micropobles de Catalunya.

]]>

FIRA DE LA MEL DE RINER RÈCORD AMB UNA CINQUANTENA DE PARADES I 15 ACTIVITATS

2026-04-08T08:50:00Z

La FECOLL portarà a terme una caragolada solidària els beneficis de la qual es destinaran a la restauració de la geganta rinerenca “Clotilde”

Riner acollirà el diumenge 12 d’abril la Fira de la Mel més gran de la seva història amb una cinquantena de parades —l’any passat se’n van registrar 38— de productes artesanals i de proximitat relacionats amb la mel i 15 activitats de caire lúdic, gastronòmic, infantil, cultural i tècnic. La fira tindrà lloc a la Plaça Major de Freixinet, donat que l’espai habitual, la Plaça del Santuari del Miracle, està inhabilitat per les obres de rehabilitació la Casa Gran. Un aspecte destacat és la caragolada solidària organitzada per la FECOLL, la recaptació de la qual anirà destinada a la restauració de la geganta rinerenca “Clotilde”.

Els diners recaptats a la caragolada solidària de la FECOLL serviran per portar a terme un projecte a benefici del patrimoni cultural del municipi, concretament la restauració de la geganta “Clotilde”, construïda l’any 1992 per Manel Ariza, i que forma part del Grup Geganter de la localitat de Freixinet. Els treballs de recuperació de la “Clotilde” aniran a càrrec del constructor mateix.

La geganta, una figura de 2,60 metres d’alçada i 20 quilos de pes, es va construir com a “parella” del sergent Morales, un gegant Guàrdia Civil bastit l’any 1991. La creació de Manel Ariza data de la seva època de mestre de Freixinet, i forma part d’un grup de gegants elaborats entre 1989 i 1993 amb l’ajut dels seus alumnes. Es van fer amb pasta de paper i materials reciclats, a més de roba proporcionada pel veïnat del poble.

L’alcalde de Riner, Joan Solà, ha explicat en el decurs de la presentació de la fira que el canvi d’ubicació ha permès l’increment del nombre de parades i facilita que els visitants coneguin un petit nucli amb “molt encant” com és Freixinet, i ha recordat que el certament inclou una activitat professional com és Jornada Tècnica de la Mel de dissabte. Solà ha destacat l’oferta gastronòmica de la fira, amb els esmorzars populars i les tapes amb mel elaborades per la gent del municipi, al marge de la caragolada solidària. També ha incidit en que el vessant solidari es veurà reforçat per la campanya de donació de sang gestionada per l’Associació de Donants de Sang del Solsonès.

De la seva banda Fermí Massot, diputat de la Diputació de Lleida, ha fet incidència en el creixement continuat de la fira i ha remarcat que els municipis petits també tenen capacitat per organitzar activitats que dinamitzen econòmicament i turísticament el territori i que alhora inclouen accions solidàries i promocionen els productes locals.

Segons ha explicat Ferran Perdrix, president de la FECOLL, els diners recaptats a la caragolada solidària aniran íntegrament destinats al projecte de recuperació de la gegants. Perdrix ha avançat que els 7 voluntaris de la FECOLL prepararan dues cassoles -uns 50 quilos de caragols- i que amb 300 o 400 racions esperen superar el nombre de tastets de l’any passat. El president de la FECOLL ha refermat la voluntat de l’entitat de fer accions per tota la demarcació “per promocionar conjuntament territori i gastronomia, en aquest cas els caragols amb la mel i els productes de proximitat de la fira”.

La programació de la 9a edició de la Fira de la Mel inclou activitats com els tradicionals esmorzars a base d’ous ferrats amb mel i bacó i de coca i xocolata desfeta; l’exposició “Salvem les abelles, projecte Redicat", a càrrec de l’Associació d’amics de les Abelles; el taller d’espelmes “Enrotlla, enfila i encén amb cera freda”, a càrrec de Núria Coll; un taller de maquillatge infantil a càrrec de Romi Lamolla, i la xerrada “La Mel com a ingredient del vi piment: un vi d’elaboració monàstica”, a càrrec de Glòria Tous.

També és prevista una degustació de tapes elaborades amb mel (hamburguesa rinerenca, bunyols de bacallà i mini croissants amb sobrassada i mel), el sorteig de “La Panera de les Abelles i la Mel”, i el lliurament del guardó L’Abella Rinerenca, reconeixement a una persona o a una entitat que ha treballat en pro del municipi.

Prèviament a la fira, el dissabte 11 d’abril, a partir de les 17.00 h, tindrà lloc la VIII Jornada Tècnica de la Mel, que enguany tindrà com a tema central la “Vespa velutina sota control: eines, ajuts i futur del sector apícola”. La sessió comptarà amb la presència de Raquel Sánchez, directora del DARPA als SS.TT de la Catalunya Central; Josep Maria Bas, professor a la Universitat de Girona; Lídia Gómez, cap de Secció d’Indústries, Comercialització i Regulació de mercats dels SS.TT. del DARPA a la Catalunya Central; Sara Magrí, veterinària de la Secció de Ramaderia i Sanitat Animal dels SS.TT del DARPA a la Catalunya Central, i Joan Maria Llorens, apicultor i president de l’Associació d’Amics de les Abelles.

La jornada tècnica finalitzarà amb un tast de delícies amb mel, com torradetes i galetes de sobrassada, de nous, de cacau o de formatge, així com de fruita amb mel.

D’altra banda, la tarda del divendres tindrà lloc l’engalonament festiu dels carrers de Freixinet.

La Fira de la Mel, dirigida per Carles Feixas, està organitzada per Ajuntament de Riner i forma part de les diverses iniciatives del Consistori relacionades amb la mel i les abelles, com el projecte REDICAT de salvaguarda de les abelles o la creació de l‘espai museogràfic Apiària, situat a la Casa Gran.

]]>

LA CASA GRAN DEL MIRACLE DE RINER ES CONVERTIRÀ EN UN SANTUARI DEL BARROC

2026-03-31T15:30:00Z

Pas de l’equador de les obres de rehabilitació de l’edifici, que combinen la consolidació del monument amb la posada en valor dels elements artístics

La darrera fase de la rehabilitació de la Casa Gran del Santuari del Miracle, antic alberg de pelegrins, avança a bon ritme i arriba a pas de l’equador. Aquesta ambiciosa actuació, que compta amb un pressupost de 2.733.769 € i és previst que estigui finalitzada el 31 de maig, permetrà convertir el conjunt monumental en un santuari del barroc, segons l’alcalde de Riner, Joan Solà. El màxim responsable del Consistori ha explicat que la recuperació del monument i la seva museïtzació “ajudarà a donar a conèixer com es vivia en aquell època, què feien i què pensaven aquells pelegrins, per exemple a través dels grafits antics trobats a la parets”.

Solà ha asseverat que el projecte té una vessant cultural, turística i de dinamització econòmica, ja que “permetrà que aquest patrimoni històric pugui obrir les portes per posar la cultura a l’abast de tot el territori i de tots el país”.

Sola ha afirmat que el projecte “consolida, posa en valor i fa sostenible un edifici històric que és patrimoni de tots, que generarà oportunitats per a tot el territori”. L’alcalde ha incidit en que “projectes com aquest són reptes per als ajuntaments amb estructures administratives tan petites com el de Riner” i ha reivindicat un major suport per part de les grans Administracions, “ja que hi ha molts casos d’ajuntaments petits amb grans projectes que beneficien tot el territori però que es tiren enrere per la por a gestionar actuacions d’aquest abast”.

Carles Pubill, arquitecte responsable del projecte, ha explicat que les obres, que van començar a principis de desembre i han d’acabar a finals de maig, inclouen actuacions molt diverses, com la consolidació estructural de la tercera i quarta planta de l’edifici, la supressió de barreres arquitectòniques per fer accessible tot el monument (s’hi està instal·lant un ascensor fins a la 4a planta) o la museïtzació del conjunt amb el barroc com a eix temàtic.

Respecte al tema de la sostenibilitat, “s’ha buscat la màxima eficiència energètica possible en un edifici històric com aquest” amb l’aïllament tèrmic de la coberta (reutilitzant les teules originals) i també de les façanes, amb una capa de llana de roca de 16 cm i respectant sempre els elements històrics, com els festejadors; la instal·lació d’un nou sistema d’aerotèmia, una tecnologia molt eficient de generació d’aire calent per calefactar tota la construcció, i el reaprofitament de les aigües pluvials per abastir els banys de l’edifici. L'estalvi energètic respecte l'edifici original es calcula en més del 50%.

Igualment, es restauraran, conservaran i posaran en valor elements arquitectònics i artístics com els nombrosos grafits del segle XVI i XVII fets pels pelegrins, els singulars emmotllats de guix dels sostres, les bigues de fusta antigues o els murs de pedra exteriors.

A la planta baixa, la intervenció permetrà convertir l’antic celler en una espai polivalent per a exposicions, xerrades i altres activitats; i la sala situada al costat, probablement un antic estable, en un espai de benvinguda, en el qual es conservarà l’antiga canalització de desguàs que es va descobrir durant els treballs. A la segona planta es reestructurarà l’espai Apiària, que s’integrarà amb l’Espai Natura. I a la tercera planta es recrearà una habitació de pelegrins i s’habilitaran un espai de biblioteca i exvots i on s’escenificaran danses barroques, un altre dedicat a la música d’aquella època i un tercer centrat a la cultura barroca en general. En total, a les diverses plantes de la Casa Gran s'intervé en una superfície útil de 1.181 m2.

Els treballs serviran també per “desambientar” o eliminar elements tòxics com la fibra de ciment present en alguns espais, que conté amiant.

Cal recordar que la darrera fase del projecte de rehabilitació de la Casa Gran ha estat possible gràcies a la subvenció de 2.733.769 € aprovada pel Ministeri d’Indústria i Turisme en el marc del Programa de Millora de la Competitivitat i de Dinamització del Patrimoni Històric amb ús Turístic, una convocatòria finançada per la UE a través de fons Next Generation.

La subvenció permet finalitzar la rehabilitació de la Casa Gran, una construcció iniciat l'any 1532, bastit originàriament com alberg de pelegrins i que successives reformes han donat com a resultat l'edifici actual. La construcció es va anar ampliant durant els segles XVI, XVII i XVIII. Es tracta d’un edifici de la Diputació de Lleida cedit a l’Ajuntament de Riner, el qual l’ha anat recuperant per a usos cívics, turístics i culturals.

Des del 2011 la Casa Gran ha registrat una millora progressiva a través de 10 projectes diferents. Entre altres millores, els projectes han permès recuperar l’espectacular pati renaixentista-barroc amb l’escala noble que comunica totes les plantes; rehabilitar i museïtzar a la primera i segona planta els antics espais de la cuina, el foc de rotllo i les quadres; condicionar l’espai “Apiària, l'alberg de les abelles de Catalunya", un espai explicatiu i formatiu del món de les abelles; reparar les bigues de fusta i consolidar i restaurar part dels sostres de les plantes segona i tercera.

]]>

GRAN PARTICIPACIÓ EN EL DIA DE LA GENT GRAN DE RINER

2026-03-23T17:05:00Z

Hi han assistit 40 persones, amb homenatges a Miracle Colilles, Amparo Monrabal, Maria Guix i, per l’“aportació rellevant al municipi”, a Imma Pujol

Una quarantena de persones s’han aplegat aquest diumenge al Local Social de Freixinet per celebrar el Dia de la Gent Gran de Riner, una trobada festiva recuperada enguany després de la pandèmia i que ha estat organitzada per l’Ajuntament amb el suport econòmic de la Fundació “la Caixa”. En el decurs de la trobada s’ha homenatjat, amb un record en forma de la silueta del municipi, les persones de més edat, Miracle Colilles, nascuda l’any 1929; Amparo Monrabal, del 1930, i Maria Guix, del 1931.

Enguany, com a novetat, s’ha instaurat el guardó Gran Persona Rinerenca, que ha recaigut en aquesta primera edició en Imma Pujol, per la seva “aportació rellevant en el desenvolupament del municipi tot generant comunitat i esperit de poble”. El guardó vol reconèixer les persones que han destacat “per la seva implicació en l’avenç del municipi de Riner en l’àmbit cultural, social, acadèmic o econòmic, entre altres”.

El Dia de la Gent Gran ha inclòs també la presentació del projecte Lazarus de rellotges intel·ligents per a l’envelliment actiu i una vida autònoma, un dinar de germanor i una projecció d’una selecció de fotografies antigues del municipi.

Segons Joan Solà, alcalde de Riner, la jornada vol “generar comunitat i esperit de poble al municipi des del sentit més ampli”. Oberta a totes les persones majors de 65 anys empadronades a Riner, la trobada és un reconeixement festiu a la gent gran que amb el seu esforç ha contribuït a l’avenç del municipi.

]]>