LA CUINA, LA QUADRA I EL FOC DE ROTLLO DE LA CASA GRAN DEL MIRACLE, CONSOLIDATS I MUSEÏTZATS

L’Ajuntament de Riner obrirà al públic tres sales més de la Casa Gran del Miracle, els antics espais de la cuina, el foc de rotllo i les quadres, un cop completada la recuperació dels habitacles més emblemàtics de la planta baixa i del primer pis de l’antic alberg de pelegrins. Les actuacions s’han completat amb una museïtzació completa amb mobles, decoració i objectes adients a cada espai. Els espais recuperats s’obriran al públic l’any vinent, amb visites guiades que es faran amb reserva prèvia, tot i que també es mostraran als visitants amb motiu d’esdeveniments especials, com la Fira de Nadal de Riner, que tindrà lloc el 6 de desembre.

Sota el nom  d’“Intervenció estructural en forjats del costat nord i sud del pati interior de la Casa Gran del Miracle i restauració dels espais visitables de la cuina, foc de rotllo i planta baixa – Els viatgers de la fe”, el projecte ha estat possible gràcies a l’ajut de Diputació de Lleida dins del Pla de Cooperació per al finançament d’inversions dels ajuntaments i les entitats municipals descentralitzades del territori de Lleida 2022-2023, a l’ajut de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Diputació de Lleida dins de la línia d’ajuts per a la restauració de Patrimoni Cultural 2022, a l’ajut LEADER en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020 i als ajuts per a l’execució d’obres de restauració i conservació d’immobles de notable valor cultural  trienni 2020-2022 i trienni 2021-2023 de l’Oficina de Suport a la iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, i ha comptat també amb fons propis de l’Ajuntament de Riner.

L’alcalde Riner, Joan Solà, remarca que les successives actuacions a la Casa Gran “suposen la recuperació d’un edifi històric de gran interès patrimonial, d’una banda, i potencien el conjunt del Miracle com a centre de dinamització del territori i d’atracció turística de primer ordre, de l’altra”. D’altra banda, recorda que “molts espais de la construcció estan ara al servei del municipi, com les oficines de l’Ajuntament, la sala d’actes o les sales d’exposicions”. 

Un dels indrets més curiosos de la casa rehabilitats ha estat el foc de rotllo, un espai habitual en edificis (hostals, fondes i albergs) on s’allotjaven viatgers. A l’habitació s’hi ha col·locat un foc central, amb llenya i un gran calder d’aram aguantat per cadenes penjades d’una viga travessera i diversos recipients i estris com tupines de ceràmica, paelles i tres peus, a més d’un armariet amb plats i culleres de fusta de boix. També s’han habilitat bancs acollats a les parets laterals i una xemeneia al centre del sostre per a la sortida del fum.

Els focs de rotllo eren espais públics dins de l’edifici en els quals, al voltant del foc, els viatgers es refeien dels llargs viatges, intercanviaven històries i on també s’hi podia menjar. Actualment existeixen molts pocs focs de rotllo, i el del Miracle s’ha pogut refer en bona part gràcies al que encara existeix a la Casa Riart de Lladurs, ben conservat i constructivament molt similar, i que ha servit de model per a la reconstrucció del de Riner.

La cuina, del segle XVII, era espai on s’elaboraven les menges per a les persones que s’allotjaven a la Casa Gran. S’han conservat i recuperat elements arquitectònics com són la llar de foc, l’aigüera i l’escorredor de pedra, l’armari, els embigats i el paviment original. L’actuació ha permès reparar i consolidar el sostre; netejar les parets i el paviment; restaurar la pica de rentar i la llar de foc, i renovar el sistema elèctric. El projecte de meseïtzació ha inclòs elements com ceràmiques, calders, olles, gerres i recipients de tot tipus, un dipòsit d’oli, una bota de vi, la llenyera, coberteria i vaixella, una balança, taules i cadires, etc. També s’hi poden veure alguns dels aliments que habitualment s’hi podien trobar, com ous, pa o cigrons, així com plantes aromàtiques, com llorer o romaní.

A més de la restauració d’aquests dos espais, situats a la planta primera, s’han adequat també les quadres, a la planta baixa. Aquest espai antigament destinat als animals i als carros, ha estat condicionat amb palla al terra, corretges, collars, menjadores i 2 plafons que expliquen com eren els viatges al segle XVIII. 

La recuperació de la cuina i de la sala del foc de rotllo, el projecte de la qual és obra de l’arquitecte Carles Pubill, s’ha fet amb el màxim respecte als elements i els materials originals, i suposa pràcticament el final de la rehabilitació de la part històrica de la Casa Gran del Miracle, cosa que permetrà als visitants fer-se una idea molt completa de l’estructura i la història de l’antic edifici.

La penúltima actuació a la Casa Gran, finalitzada l’hivern del 2021, va ser la rehabilitació del pati interior, un espai d'estil renaixentista i una escala noble que constitueixen també una zona de gran interès patrimonial del conjunt arquitectònic. El projecte també va incloure la restauració de l'escultura de l'encantat del Miracle i es va complementar amb una actuació per fer accessible l’edifici a persones de mobilitat reduïda.

Anteriorment a aquesta obra ja s’havia restaurat una part de la coberta de la Casa Gran, s’havien rehabilitat diversos espais de l’edifici per acollir la sala d’actes i sales d’exposicions, s’havia consolidat l’estructura del pati interior —que corria greu perill de caure— i s’havia condicionat també l’espai exterior (aparcaments, enjardinat, enllumenat i vials d’accés als diferents edificis del conjunt), entre altres actuacions. 

La Casa Gran, un remarcable exemple del gòtic civil tardà, va ser bastida l’any 1532 com a alberg per acollir els pelegrins que arribaven al Santuari del Miracle. Ha registrat successives reformes que han donat com a resultat l'edifici actual. La construcció acull des del 2013 la seu de l’Ajuntament de Riner, un bar-restaurant i botiga de serveis, l’oficina de turisme, l’Espai Barroc (muntatge dedicat al patrimoni històrico-artístic barroc de la comarca), la Sala d’Exposicions Temporals i l’Espai Natura (destinat a mostrar la riquesa natural de tota la comarca, especialment la fauna i la flora).