ELS GRAFITS DE LA CASA GRAN: PELEGRINS AMB HISTÒRIA

La progressiva rehabilitació de la Casa Gran del Miracle està permeten desvelar moltes característiques constructives d’aquest edifici històric, antic alberg de pelegrins amb quasi cinc segles d’història. Les actuacions de rehabilitació de la construcció que es porten a terme actualment a la tercera planta, corresponents a la darrera fase del projecte global, han anat més enllà. El descobriment de centenars de grafits fets pels devots que acudien al Santuari per venerar la Verge permetran descobrir també certs trets de la idiosincràsia d’aquestes gents.

El conjunt de grafits, fets amb algun objecte punxant, daten majoritàriament del segle XVII, tot i que n’hi ha de finals del segle XVI -el més antic que const és del 1588- i de principis del segle XVIII. S'han trobat una tipologia molt diversa, des de textos i numeracions (noms de persones, dates) i dissenys antropomòrfics (figures humanes, rostres, mans) a vaixells, dibuixos geomètrics (cercles, rectangles, rosetes de sis pètals) i creus, passant a un pentagrama que podria correspondre a una antífona (text breu que es canta o recita), concretament a una Salve Regina. 

Molt diferents i molt més recents són els dibuixos a llapis que es poden trobar a la paret interior de la façana est, i que podrien ser comandes de menjar o encàrrecs de neteja de roba de soldats allotjats allí durant la Guerra Civil.

El grup de restauradores de béns culturals que està portant a terme la recuperació dels grafits està format per Judit Roquet, Anna Viñas i Anna Bedmar, que lidera l’equip. Actualment, a més, les especialistes estan efectuant les tasques de documentació de tot el material que es va trobant, que es conservarà per tal que pugui ser gaudit pels visitants.

Curiosament, aquesta troballa, que va tenir lloc l’any passat, és el resultat d’una petita casualitat. En plena tasca de restauració dels emmotllats del segle XVII del sostre d’una de les antigues habitacions de pelegrins i gracies a la il·luminació d’una paret feta amb un llum rasant, l’equip va descobrir el primer grafit, amagat sota la pintura exterior i situat entre aquesta i la calç que recobreix la pedra.

Anna Bedmar incideix en que els grafits “constitueixen un patrimoni molt fràgil” i que la tasca per recuperar-los és molt delicada i requereix habilitat i paciència. “Cal netejar la pintura que els cobreix amb bisturí i refermar el revestiment de guix que els sustenta injectant morter de consolidació entre el guix i la pedra de la paret”. Com a curiositat, afegeix que en un forat de la paret es va trobar també un fragment de paper antic, datat el 1608, amb noms de masies de Riner i de la Molsosa.

La conservadora-restauradora també explica que els grafits responen a motivacions molt diferents, des de gravats fets simplement per avorriment o per deixar constància de la presència d’algú a d’altres executats per devoció o que busquen la protecció divina (les creus o el pentagrama). Sigui com sigui, l’estudi d’aquesta herència inesperada dels antics pelegrins aportarà el seu granet d’arena en la comprensió de les esperances, desitjos, inquietuds i neguits de la gent de l’època barroca. 

Rehabilitació de la Casa Gran

Aquesta actuació s’està fent en el context de la darrera fase de la rehabilitació de la Casa Gran consisteix, entre altres actuacions, en la renovació de la teulada i de la sotacoberta, la restauració de la façana nord i de la 3a planta, la instal·lació d’escales noves i d’un ascensor fins a la 4a planta que farà accessibles tots els nivells i la creació de serveis higiènics a totes les plantes. 

En l’àmbit de la sostenibilitat, es porta a terme l’aïllament de tot l’edifici, la climatització per aerotèrmia i es potencia també l’estalvi energètic amb l’aprofitament de les aigües pluvials per als serveis higiènics. Aquesta darrera fase va rebre una subvenció de 2.733,769 euros corresponent a una convocatòria finançada per la UE a través de fons Next Generation. 

La Casa Gran és una construcció iniciada l'any 1532, bastida originàriament com alberg de pelegrins i que successives reformes han donat com a resultat l’aspecte actual. Es tracta d’un edifici de la Diputació de Lleida cedit a l’Ajuntament de Riner, el qual l’ha anat recuperant per a usos cívics, turístics i culturals.